L'esoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats. Així, el que és esotèric (ocult) s'oposa a l'exotèric (mostrat).
Ja en l'antiga Grècia, el filòsof Aristòtil va escriure uns textos anomenats "esotèrics" en contraposició als "exotèrics" (aquests últims perduts, tot i que queden restes dels apunts dels seus deixebles).
Segons l'estudiós René Guénon, totes les doctrines tradicionals tenen un nucli esotèric, que per la seua complexitat simbòlica roman ocult per a la majoria dels creients. La idea de l'esotèric va unida a les d'iniciació i ocultisme, perquè el sentit dels rituals iniciàtics és, precisament, penetrar en eixe cercle intern i accedir al coneixement ocult.
S'ha de diferenciar entre l'esoterisme i les ciències ocultes, ja que en el primer cas es busca el coneixement i, en el segon, són les anomenades màncies, que per a molts tenen caràcter de pseudociència.
L'espiritualitat és la creença que hi ha una altra realitat més enllà del material, representada per l'esperit. Depèn de la cultura pot tenir uns components o uns altres. Pot estar lligada a la religió, en ser la part de l'ànima capaç de connectar amb la divinitat. L'esoterisme se centra en l'estudi de l'espiritualitat però també apareix com a centre d'interès de la psicologia, la filosofia de la ment o l'ètica.
Característiques freqüents en l'espiritualitat
- Transcendència: l'individu vol anar més enllà dels seus límits, unir-se amb l'entorn o els altres o ser conscient de la realitat no perceptible pels sentits
- Sentit: la persona busca un sentit a la seva vida, reflexiona sobre la seva existència (pot incloure meditació formal) i incorpora uns valors que l'ajudi en aquesta recerca de significat.
- No empirisme: l'espiritualitat no es pot mesurar ni localitzar, per a alguns és un sentiment, per a altres un tipus de pensament o l'inconscient i per a uns altres una dimensió de l'ésser (ànima).
- Està lligada al coneixement veritable
Tipus d'espiritualitat
Es distingeixen dos tipus essencials d'espiritualitat: la religiosa i la no religiosa. La primera busca mitjançant la meditació o la pregària apropar-se a la divinitat i conrear l'ànima humana com un mitjà per anar més enllà del món físic i de facilitar la seva salvació després de la mort. La segona sorgeix com a reacció tant al materialisme extrem i el cientifisme predominant a l'edat contemporània com contra l'excessiu control que proposen les religions tradicionals. Busca una trascendència personal, en el convenciment que hi ha diversos plans d'existència més enllà del material i empíric.
